Desenvolupament | entendrellengues

Introducció

El procés de disseny del nostre curs s’ha fet des d’una perspectiva holística que integra estratègies d’alt impacte i les millors pràctiques per a l’e-learning seguint el projecte SMEELEARN. Aquestes pràctiques i estratègies funcionen com a bastides per al contingut dels cursos.

L’experiència prèvia de la nostra empresa amb aquest procés sistemàtic i els conceptes de disseny instruccional demostren que el model ADDIE es pot fer servir amb èxit per assolir diverses finalitats per al disseny de cursos d’idiomes.

En primer lloc, proporciona una estructura al voltant de la qual els nostres dissenyadors instruccionals us poden oferir un ventall d’interaccions didàctiques per resoldre el problema de formació que planteja l’Ajuntament de Sant Adrià i els Monjos.

En segon lloc, ens ajuda a plantejar-nos la implicació de l’alumnat, el procés d’ensenyament-aprenentatge i l’avaluació d’una manera més conscient.

I en tercer lloc, ajuda a conjuntar els estàndards i els resultats de l’aprenentatge del català amb altres orientacions didàctiques com ara estratègies d’alt impacte i les millors pràctiques per a l’e-learning.

A continuació expliquem les fases identificades en el model ADDIE i les tasques concretes a realitzar per al desenvolupament del projecte formatiu (des de l'inici fins a la posada en pràctica de la formació) per a cadascuna de les fases.

Fase d’anàlisi dels aprenents i del problema didàctic

La fase d’anàlisi del model ADDIE l’enceta un problema didàctic que dóna com a resultat un examen acurat de la població d’aprenents i les seves característiques. Per als creadors dels cursos, dissenyar-los planteja un conjunt singular de reptes. Primer, els objectius dels dos cursos que dissenyem, C1 i C2, els predetermina d’una manera inamovible el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa. Els nivells C1 i C2 es corresponen al cinquè i al sisè nivell respectivament d'aquesta escala del Marc europeu comú.

Segon, la població d’aprenents, malgrat ser molt heterogènia, és majoritàriament femenina, fet habitual en els cursos d’idiomes, i adulta. Destaca la franja d’edat que se situa entre els 26 i el 40 anys i és veïna del municipi de Sant Adrià i els Monjos i d’algunes poblacions de l’entorn. El municipi de Sant Adrià i els Monjos té una població de 130.000 habitants i es troba situat a la comarca del Barcelonès.

La majoria dels alumnes són empleats públics: funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral i personal eventual de l’ajuntament de Sant Adrià i els Monjos, que realitzen diverses funcions (els perfils principals són guàrdia urbana, serveis socials, centres cívics, cooperació, ensenyament, joventut… i la plantilla total supera les 800 persones); també hi ha estudiants i aspirants que desitgen integrar-se en la borsa laboral de l’ajuntament o participar en un procés selectiu de personal. Una característica comuna d’aquesta població d’aprenents és que es tracta d’un públic adult amb poc temps de dedicació i desplaçament, fet que explica la gran necessitat d’un curs telemàtic (cal recordar la gran taxa d’absentisme o d’abandonament de cursos de català presencials de nivells inferiors) per als nivells C1 i C2. Aquesta constatació ens ha portat a apostar per cursos telemàtics que es corresponen millor a la realitat laboral o familiar de l’alumnat.

Les motivacions expressades per l’alumnat per inscriure’s en els cursos telemàtics que els volem oferir són: en primer lloc, majoritàriament per ampliar el currículum professional; en segon lloc, per necessitat laboral; i, en tercer lloc, per necessitat en l’àmbit de les relacions personals.

En segon lloc, la nostra inquietud per una profunda renovació metodològica i conceptual, que sempre ha inspirat la nostra feina, ens ha portat a voler integrar estratègies educatives d’alt impacte en la formació que oferim (seguim les estratègies educatives d’alt impacte de l’American Association of Colleges and Universities, AAC&U, 2008) i les millors pràctiques per a l’e-learning.

Els dissenyadors del curs pensem que aquests principis repercuteixen en la implicació dels alumnes al mateix temps que acompleixen els objectius del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües per als nivells C1 i C2. Així, doncs, el repte ha estat integrar els objectius predeterminats pel MECR amb les estratègies educatives d’alt impacte i les millors pràctiques per e-learning per tal d’assolir els resultats d’aprenentatge desitjats.

Un principi pedagògic primordial que sempre apliquem en els cursos que dissenyem és el de donar a l'aprenent les eines i els instruments necessaris perquè pugui treballar amb responsabilitat, sabent el que ha de fer, planificant la seva tasca i aplicant conscientment estratègies d'aprenentatge.

A l’hora d’analitzar les estratègies d’alt impacte, els dissenyadors n’hem identificat tres que és convenient incorporar en els cursos de català C1 i C2. En primer lloc, assegurar-nos que la iteració del curs promogui la pràctica individual i grupal intensiva de la competència básica comunicativa. La competència bàsica comunicativa té dos aspectes fonamentals que tractem de manera intensiva en els nostres cursos: la competència oral i la competència escrita.

Aquesta pràctica intensiva estimula els alumnes a produir i revisar textos orals i escrits de diversa índole. Els dissenyadors hem cercat maneres de modificar la producció de textos orals i escrits de manera que es convertissin en tasques significatives i d’aplicació a situacions semblants a les del món real. En segon lloc, els dissenyadors hem integrat tasques i projectes col·laboratius. Per mitjà d’aquesta classe de tasques, els alumnes aprenen a treballar problemes i resoldre’ls en companyia d’altres persones i a desenvolupar el coneixement escoltant atentament el punt de vista dels altres.

Finalment, els dissenyadors hem identificat el concepte de comunitat d’aprenentatge com a bastida que repercuteix molt positivament en la implicació de l’alumne. Mentre que l’ensenyament tradicional implica que els alumnes es matriculin en una successió de cursos per ordre, aquesta comunitats impliquen el compromís dels alumnes per reflexionar sobre qüestions importants que tenen importància més enllà de l’aula en explorar un tema comú i / o lectures comunes a través del prisma de disciplines diferents. Els dissenyadors del curs pensem que els resultats acadèmics dels cursos plantegen qüestions importants d’índole diversa que tenen rellevància fora de l’aula i són de naturalesa interdisciplinària.

A continuació hem tingut en compte els problemes potencials de l’e-learning i les millors pràctiques per a l’e-learning per tal d’atreure el major nombre possible d’alumnes de l’ajuntament de Sant Adrià i els Monjos. Els dissenyadors del curs hem determinat que els nostres cursos no poden ser tan tecnològicament avançats que suposin un desafiament per als alumnes amb menys competència digital o que impedeixin la transferència de coneixement. No obstant això, pensem que cal introduir eines tecnològiques i pràctiques per a l’e-learning més modernes per implicar els alumnes. Per tal d’assolir aquests objectius, hem recorregut a les pràctiques per a l’e-learning de Clark i Mayer. Les seves orientacions indiquen que:

La informació s’ha de segmentar o dividir en fragments manejables i coherents;
La informació s’ha de seqüenciar de manera que els alumnes tinguin el coneixement previ necessari abans de desenvolupar temes més avançats;
S’ha de combinar text i informació gràfica en comptes de fer servir únicament text;
El text que correspongui a gràfics s’ha d’alinear de manera que les connexions siguin visibles.
El text s’ha de presentar com a narració d’àudio més que com a text escrit sempre que sigui possible;
Les imatges s’han d’explicar a través d’àudio o de text, però no totes dues;
La informació supèrflua o innecessària s’ha d’evitar o eliminar; i
El llenguatge planer i els entrenadors virtuals s’han de fer servir d’una manera pertinent (Clark i Mayer, 2011).

Tots aquests estàndards han donat forma als recursos i han bastit l’estructura acadèmica completa del curs.

Tasques de la fase d’anàlisi (4 mesos)

T1: anàlisi i caracterització global dels funcionaris públics als quals va dirigida la nostra proposta formativa (2 mesos). En aquesta tasca s’analitzaran les característiques, preferències, perspectives, motivació, coneixements previs de català (a grans trets), la competència digital, i necessitats específiques dels futurs estudiants de la nostra proposta formativa, amb la finalitat d’orientar el disseny inicial de manera més acurada per satisfer les necessitats i mancances dels nostres futurs estudiants. Per obtenir aquesta informació, passarem una enquesta anònima online als 800 treballadors de l’ajuntament de Sant Adrià i els Monjos. Amb aquesta enquesta també pretenem conèixer la intenció real de participació dels potencials estudiants, amb la finalitat d’estimar amb més precisió el nombre de potencials estudiants que tindrem en cada un dels nivells de català que oferirem (C1 i C2), i així poder dimensionar millor les nostres infraestructures i recursos en les següents etapes d’aquest projecte. Estimem un temps d’execució d’aquesta tasca de 2 mesos, ja que inclourà l’elaboració acurada de l’enquesta (½ mes), la realització d’aquesta per part dels vora 800 treballadors (es proporcionarà un marge d’un mes als treballadors per realitzar aquesta enquesta tranquil·lament i de manera reflexionada) i l’anàlisi dels resultats de l’enquesta (½ mes).

T2: entrevistes personals (1 mes). Després de l’enquesta, ens entrevistarem amb uns 50 voluntaris interessats entre els 800 treballadors de l’ajuntament, intentant que aquesta mostra de 50 voluntaris sigui el més significativa i variada possible. L’objectiu d’aquestes entrevistes és aprofundir en la caracterització acurada dels potencials estudiants, aclarint els aspectes que més interès i dubtes hagin generat en l’enquesta inicial, i conèixer més de prop les característiques i necessitats dels potencials clients directament al seu lloc de treball (ja que, probablement, es formin mentre estan a la feina). Un altre objectiu d’aquestes entrevistes és obtenir informació que no es pot recollir mitjançant enquesta, com per exemple, analitzar el nivell d’oral dels potencials estudiants, amb la finalitat de planificar millor aquest aspecte en la nostra proposta formativa.

T3: Revisió i actualització bibliogràfica (1 mes). Finalment, després d’haver obtingut suficient informació de partida dels potencials estudiants mitjançant l’enquesta i les entrevistes, realitzarem un treball de revisió bibliogràfica amb diverses finalitats. Per una banda, farem una revisió de les proves de certificació dels nivells C1 i C2 de català, amb la finalitat de conèixer els darrers canvis que aquestes proves hagin sofert i poder oferir uns coneixements i una formació perfectament actualitzada i de qualitat als futurs estudiants. En aquesta tasca també contemplem la realització d’una revisió bibliogràfica exhaustiva i actualitzada de literatura especialitzada en e-learning i innovació en l’ensenyament-aprenentatge. Tot i que en E-ntendre Llengües sempre estem a l’última dels principals avanços en aquests àmbits, i som pioners en l’ensenyament innovador d’idiomes utilitzant les TIC, dins de la nostra política de qualitat considerem la necessitat d’estar contínuament actualitzats en els nostres coneixements, amb la finalitat d’oferir als estudiants formació actualitzada de màxima qualitat i rellevància.

Fase de disseny dels objectius d’aprenentatge i dels resultats educatius

En la fase de disseny d’ADDIE, els dissenyadors ens hem centrat a fixar els objectius i principis que utilitzarem en la nostra iteració dels cursos de català C1 i C2. Atès que els objectius acadèmics queden predeterminats per la prova de certificació i els nivells de competència del MECR, els dissenyadors ens hem centrat a dissenyar oportunitats que proporcionin bastida per implicar-se en les pràctiques educatives d’alt impacte de l’American Association of Colleges and Universities, AAC&U, 2008. Les experiències del alumnes són més autèntiques i l’aprenentatge és més significatiu quan els aprenents escriuen i parlen amb propòsits diversos i en formats múltiples. D’altra banda, els punts de retroalimentació múltiple, tant dels iguals com dels tutors són crítics per desenvolupar comunicadors reflexius. Aquests punts de retroalimentació han de proporcionar oportunitats als alumnes per la revisió al mateix temps que reprodueixen les classes d’escenaris que es podrien trobar en les seves vides reals. Aquests criteris per crear cursos comunicatius en què la competència oral i la competència escrita siguin intensives il·lustren com els alumnes es poden implicar amb el contingut, els uns amb els altres i amb els tutors del curs.

Els dissenyadors també pensem que el paper del tutor és el moll de l’os del procés d’ensenyament-aprenentatge basat en tasques i projectes col·laboratius. Aquest paper inclou la creació de mecanismes d’avaluació que mesurin de manera equitativa l’actuació dels alumnes en contextos grupals, aspecte que sempre ha estat un obstacle fonamental per als alumnes en el treball grupal. Perquè el treball grupal tingui èxit, cal que els tutors hi siguin presents. D’aquesta manera els tutors proporcionen informació sobre el que s’espera dels projectes, els papers i l’estructura; ajuden els grups a coordinar-se i a establir nomes; ofereixen oportunitats als alumnes per formar relacions de confiança; exigeixen la implicació i la motivació dels alumnes; i desenvolupen un sentit general de comunitat en l’espai virtual. Cadascuna d’aquestes facetes del treball col·laboratiu presenta maneres que els dissenyadors podem incorporar per augmentar la implicació amb els cursos de català dels nivells C1 i C2. Finalment, incorporar la noció de comunitat d’aprenentatge en els nostres cursos ha resultat el repte més gran. El concepte de comunitat d’indagació, en què l’ensenyament-aprenentatge té lloc a través de les interaccions entre les presències socials i cognitives dels alumnes i la presència del tutor, proporciona una estructura significativa per a l’aprenentatge en comunitats virtuals d’aprenentatge petites. Volem remarcar la importància de la participació del tutor en aquestes comunitats ja que això ajuda els estudiants virtuals a desenvolupar connexions els uns amb els altres i amb el contingut.

Els dissenyadors dels cursos pensem que una de les estratègies d’alt impacte primordials és el paper del tutor. Hem identificat diverses maneres en què es pot incorporar una implicació alumne-tutor permanent en els cursos:

En primer lloc, estaran presents en les comunitats internes d’aprenentatge dels cursos per tal de facilitar la implicació alumne-alumne i alumne-contingut.
En segon lloc, enviaran missatges personals i de grup de manera regular ja sigui per correu electrònic o a través de l’EVA per recordar als alumnes els terminis i les tasques pròximes dels cursos.
En tercer lloc, posaran a l’abast de l’alumnat hores de tutoria virtual al llarg de la durada dels cursos per proporcionar assistència i orientació.
Finalment, demanaran als alumnes que reflexionin sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge i l'experiència viscuda al llarg del curs en una enquesta anònima a mitjan curs i atendran i resoldran els problemes que s’hi plantegin.

Per acabar aquest apartat, la fase de disseny també se centrarà a definir altres pàrametres amb què treballarem posteriorment en la fase de desenvolupament. A continuació detallem els principals paràmetres que aplicarem en el disseny del curs i en quines metodologies es concretarà:

Pel que fa a la definició dels itineraris, de la modalitat d’aprenentatge i de la inscripció els nostres cursos tenen a) un itinerari amb tutor i b) un itinerari lliure; la inscripció en tots dos casos és obligatòria; la modalitat d’aprenentatge és l’aprenentatge de Llengües Assistit per Ordinador (ALAO o CALL en les seves sigles en anglès).
Els objectius, les activitats, els resultats d’aprenentatge, i el mètode d’avaluació i d’autoavaluació del progrés de l’estudiant estaran alineats com s’especifica en l’apartat de disseny pedagògic. Els objectius acadèmics que marquen el disseny pedagògic són els que marca el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües per als nivells C1 i C2 de català.
La varietat diatòpica que fan explícita els nostres cursos serà la varietat oriental peninsular o català central.
La usabilitat i l’accessibilitat, els requisits tècnics i funcionals del nostre curs venen definits per la tria de la plataforma virtual d’aprenentatge, que en el nostre cas és la plataforma MOODLE. L’ús d’aquesta plataforma defineix el paper de la tecnologia en el nostre curs; el disseny gràfic i ús de recursos multimèdia; els canals de comunicació; el maneig de la plataforma d’aprenentatge (la interacció de l’aprenent amb la plataforma) i dels recursos que conté. Cal remarcar la capacitat del recurs que hem triat per a emmagatzemar les actuacions efectuades per l’aprenent i generar retroalimentació. Aquest registre de l’actuació de l’estudiant és accessible per a aquest. Per acabar la justificació de la tria de la plataforma d’aprenentatge MOODLE hem d’afegir que aquesta plataforma ha estat dissenyada per a possibilitar l’aprenentatge col·laboratiu i que pren com a base la teoria de l’aprenentatge constructivista, que, d’altra banda, és la teoria que adoptem per elaborar la nostra proposta de disseny pedagògic.

Figura 1: Model pedagògic de Moodle

Altres avantatges que presenta l’EVA que hem triat és que s’acobla a la diversa tipologia d’estudiants (i per tant facilita el tractament de la diversitat), permet un tractament de l’input i l’output adequat i dóna rellevància als continguts multimèdia.

Informació didàctica: definició de la metodologia, dels plantejament didàctics, de l’enfocament i de les característiques del contingut o temari del curs

El constructivisme és la teoria de l’aprenentatge sobre la que bastim els nostres cursos, com ja hem dit abans.
L'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de la llengua serà d'acord amb l'enfocament comunicatiu. Aquest enfocament determina l’exercitació de la llengua i la pràctica comunicativa en les quatre destreses, el tractament dels components lingüístics, les estratègies motivacionals i, finalment, la seqüenciació i agrupació dels continguts i de les activitats per presentar-los en la plataforma virtual d’aprenentatge.
Pel que fa al disseny de les activitats es farà servir l’esquema PPP: Presentation, Practice and Production.
L’enfocament comunicatiu i el disseny de les activitats determinen la presència de les activitats pedagògiques i de les activitats d’aprenentatge i la rellevància de la correcció i la fluïdesa en el recurs: La nostra plataforma d’aprenentatge oferirà un equilibri entre el grau de rellevància que tenen la correcció i la fluïdesa.
Eficàcia i caràcter complet del material de la plataforma d’aprenentatge: Hi haurà correspondència entre els objectius, els continguts i la pràctica lingüística plantejada.
S’introduirà la gamificació i l’aprenentatge mòbil en el disseny pedagògic per aconseguir la motivació i evitar l’abandonament.
Es fomentarà l’autonomia de l’estudiant.

Tasques de la fase de disseny (3 mesos)

T4: Selecció i construcció del model pedagògic (1 mes): aquesta tasca consistirà a definir de manera precisa, justificada, i detallada el model pedagògic en què se sustentarà tot el nostre projecte formatiu, i es realitzarà en paral·lel a la tasca T3, de revisió i actualització bibliogràfica. El model pedagògic que utilitzarem es basarà en diversos models pedagògics, paradigmes, i teories de l’aprenentatge, però preveiem i avancem que els models, paradigmes, i teories que seran les més apropiades per assolir amb èxit els objectius d’aprenentatge d’aquest projecte seran: constructivisme, comunitats d’aprenentatge i indagació, estratègies educatives d’alt impacte de l’AAC&U, treball per projectes, etc.

T5: Disseny dels cursos (2 mesos): aquesta tasca consistirà a dissenyar els cursos de nivell C1 i C2 que oferirem als treballadors de l’ajuntament de Sant Adrià i els Monjos. Els input d’aquest procés de disseny seran: les característiques dels potencials estudiants (determinades en la fase prèvia d’anàlisi), així com els trets, competències i objectius d’aprenentatge de les proves de certificació dels nivells C1 i C2 de català. El resultat o output d’aquesta tasca consistirà en la definició dels mòduls i activitats d’aprenentatge concrets d’ambdós cursos (debats, projectes, lectures…), així com de la seva seqüenciació, temporització, i avaluació. El desenvolupament d’aquests mòduls i activitats, i del seu sistema d’avaluació, es realitzarà durant la fase de desenvolupament.

T6: Disseny de l’EVA (2 mesos): aquesta tasca consistirà en la definició i conceptualització de l’entorn virtual d’aprenentatge on es lliurarà la formació dels 2 cursos a dissenyar. Aquesta tasca es realitzarà per dissenyadors tècnics i informàtics, en paral·lel a la realització de la tasca T5 pels dissenyadors pedagògics. L’entorn virtual d’aprenentatge es basarà en l’LMS Moodle, però en aquesta tasca no es realitzarà la seva implementació, sinó només la seva planificació i conceptualització per garantir la coherència amb el disseny dels cursos i els objectius d’aprenentatge que s’han d’assolir (per exemple, durant aquesta tasca s’estudiarà si Moodle ofereix totes les funcionalitats necessàries en tots els mòduls del curs, o bé serà necessari complementar aquesta eina amb qualsevol altra).

Fase de desenvolupament dels cursos C1 i C2 de català

A partir de tots el paràmetres definits a la fase de disseny la nostra empresa desenvoluparà la iteració dels cursos. Crearem els mòduls i els projectes principals de cada mòdul, les rúbriques d’avaluació i el temari i les proves d’avaluació formativa i sumativa sempre alineats amb els objectius generals i la premissa de buscar i fomentar la implicació de l’alumne i donar-li les eines i els instruments necessaris perquè pugui treballar amb responsabilitat, sabent el que ha de fer, planificant la seva tasca i aplicant conscientment estratègies d'aprenentatge. Els dissenyadors hem organitzat els continguts dels cursos en unitats temàtiques per abordar-ne millor els objectius i els continguts i per ajudar els alumnes a superar la prova de certificació. Hem introduït l’enfocament per tasques perquè augmenten el grau d’implicació de l’alumnat i afavoreixen una comprensió més profunda dels conceptes clau del curs. Les tasques són plans de treball que condueixen a l’elaboració d’un producte final, el qual es basa en la necessitat (a més de l’input comprensible) de la producció d’un output comprensible per a adquirir la llengua, i per tant la creació d’un material i la seva presentació són afavoridors d’aquest output, a més de ser la motivació per a l’activitat. El producte és per tant causa i motiu de la tasca, per la qual cosa ha d’estar relacionat amb els interessos i les necessitats dels estudiants. D’altra banda, el producte final representa l’objectiu d’un treball cooperatiu, element fonamental en l’adquisició d’una llengua.

El treball per tasques permet utilitzar enfocaments de caràcter nocional, funcional i d’integració de llengua i continguts. És, per tant, una possibilitat més de les moltes que podem utilitzar però que, sobretot, ens permet aplicar un enfocament comunicatiu en l’ensenyança del català amb una tipologia d’alumnat que necessita adquirir un domini profund del català d’una forma eficaç.

Al final de cada curs hi ha un projecte en què l’alumne no solament té l’ocasió de prendre consciència del que sap, sinó també d’integrar i emprar les diferents estratègies de comunicació d’una manera significativa, natural i sistemàtica a fi de fer satisfactòriament els actes de comunicació mitjançant una sèrie de destreses, tant productives (conversar, parlar, escriure) com receptives (escoltar i llegir), i totes fundades en la interacció.

El principi pedagògic primordial de donar a l’alumne les eines i els instruments necessaris perquè pugui treballar amb responsabilitat, sabent el que ha de fer, planificant la seva tasca i aplicant conscientment estratègies d'aprenentatge i les bones pràctiques per a l’e-learning de Clark i Mayer (2011) han orientat la selecció temàtica i el tractament dels objectius i dels continguts. Així mateix ens han orientat per dissenyar maneres d’ajudar els alumnes a interactuar els uns amb els altres, amb els tutors i amb els continguts del curs.

Durant la fase de pilotatge dissenyarem cinc comunitats de cinc alumnes cadascuna i en les que participarem els dissenyadors dels cursos com a tutors per tal de facilitar la interacció entre alumnes i entre alumnes i tutor i per fomentar el treball col·laboratiu a partir de les tasques plantejades. Aquesta participació en la fase de pilotatge ens permetrà conèixer de primera mà l’evolució dels alumnes i els possibles problemes que s’han d’esmenar.

Ara volem explicar més a fons la fase de pilotatge. Una vegada construïda l’estructura i organitzats els continguts dels cursos examinarem la resposta d’una mostra d’alumnes representatius amb la iteració dels cursos. Farem el pilotatge d’un curs del nivell C1 i d’un curs del nivell C2. L’estudi seguirà les regulacions ètiques i els protocols de les investigacions en ciències socials i humanes. Per tal de recopilar dades rellevants al llarg del pilotatge dels cursos demanarem als alumnes que participin en l’estudi el seu consentiment per enregistrar les seves accions de tot tipus (moviments, àudios, vídeos, missatges escrits…) en l’EVA que fem servir.

Tots els participants hauran d’examinar la programació didàctica, les rúbriques del curs i el mòdul introductori; després s’assignarà un mòdul temàtic a cada grup perquè el treballi i l’analitzi. A continuació d’aquesta anàlisi, cada participant completarà una enquesta en línia sobre el contingut del curs i un formulari de feedback sobre les seves experiències.

Evidentment no podem avançar quines seran les respostes dels participants però si ens basem en experiències anteriors de pilotatge de cursos dissenyats per la nostra empresa, el feedback sempre ha estat positiu. En ocasions anteriors els participants han elogiat les prescripcions pormenoritzades, les extenses rúbriques i el projecte final. Si bé en moltes ocasions el feedback dels participants s’ha centrat en qüestions mecàniques i en la correcció d’errors, també han proporcionat crítica constructiva en com es presentaven els continguts dels cursos. Per exemple, molts alumnes agraeixen l’ús d’imatges, vídeos i animacions per il·lustrar la informació o comenten pàgines que tenen massa densitat de text; hi ha alumnes que prefereixen fer servir vídeos per reforçar o reproduir un contingut textual. Els participants també han valorat positivament la creació de petites comunitats d’aprenentatge i de projectes col·laboratius. Opinaven que aquestes estructures proporcionen oportunitats per relacionar-se amb els seus companys i tutors de la mateixa manera que ho farien en una classe presencial. Els comentaris i valoracions de la fase de pilotatge sempre ens ajuden a fer-nos una idea millor de la tipologia dels alumnes i dels diversos estils d’aprenentatge, però sobretot sempre han implicat dur a terme canvis en l’estructura dels cursos amb més o menys profunditat si per exemple els participants consideren que els blocs del curs són repetitius o poc sistemàtics. Com a resultat d’aquests canvis els dissenyadors hem reestructurat els cursos per dotar-los de més coherència. A vegades no ha calgut reestructurar un curs complet o parts significatives en profunditat sinó que els canvis s’han limitat a fer més clars els enunciats de les preguntes tipus test, fer més explícits els enllaços a informació rellevant o destacar millor aquesta informació rellevant o posar un exemple de projecte final a l’abast dels alumnes, per tal que així l'alumnat també pugui conèixer l'abast i les limitacions del seu treball i noves maneres de poder-lo millorar. Com que tots els comentaris i valoracions han sorgit d’una mostra representativa dels diferents tipus d’alumnes, els dissenyadors sempre hem incorporat aquestes modificaciones perquè repercuteixin positivament en la implicació dels alumnes amb el curs i reflectexin el principi pedagògic de donar a l’alumne les eines i els instruments necessaris perquè pugui treballar amb responsabilitat, sabent el que ha de fer, planificant la seva tasca i aplicant conscientment estratègies d'aprenentatge.

Tasques de la fase de desenvolupament (6 mesos)

T7: desenvolupament dels cursos en línia (3 mesos). Durant aquesta tasca es desenvoluparà tot el material didàctic que s’utilitzarà durant el curs, per als dos nivells oferts en el nostre projecte, partint de la conceptualització i del disseny tecnopedagògic de la fase prèvia. Es crearan apunts, lectures, activitats, i altres materials didàctics multimèdia, com videos i animacions. Aquesta tasca també contempla la implementació de tots els mòduls didàctics en la plataforma Moodle que allotjarà el nostre projecte formatiu, així com la creació dels perfils dels docents i tutors, i en definitiva, totes les accions necessàries per poder començar a oferir la nostra formació a clients reals. No obstant això, abans de provar el funcionament del nostre servei amb clients reals, es farà una prova pilot amb un nombre d’estudiants més reduït, com es descriu en la següent tasca.

T8: pilotatge inicial (5 mesos). Aquesta tasca consistirà a anar provant els cursos de C1 i C2 a mesura que es van desenvolupant des del punt de vista pedagògic i tècnic durant les tasques T7 i T8. És a dir, s’aniran provant els diferents mòduls a mesura que es desenvolupin. L’objectiu d’aquest pilotatge és fer proves del correcte funcionament del curs desenvolupat, tant des del punt de vista pedagògic com tècnic, així com identificar i solucionar els inconvenients que vagin sortint abans de començar a utilitzar el curs amb clients i estudiants reals durant la fase d’implementació. Les proves de pilotatge es faran de la següent manera: durant els quatre mesos de durada del curs, es formaran dos grups de prova (un pel nivell C1 i un altre pel C2), amb cinc estudiants voluntaris dins de cada grup (o triats per sorteig). Aquests 10 estudiants podran gaudir de la formació gratuïta d’aquest curs de pilotatge, a canvi de poder proporcionar un valuós feedback per acabar d’enllestir i millorar el programa formatiu que oferirem en la fase d’implementació d’aquest projecte.

Fase d’implementació

Després del pilotatge dels cursos portarem a terme la iteració del curs. Tot i que la implementació representa una fase independent i separada del model ADDIE, els dissenyadors i tutors continuarem analitzant, dissenyant, desenvolupant i avaluant els cursos. L’estructura del curs s’organitzarà en blocs temàtics. Ja des del principi dels cursos es crearan les comunitats d’aprenentatge i els alumnes hi participaran. Aquestes comunitats d’aprenentatge exigiran que els alumnes prenguin part en discussions, abordin els continguts i les activitats del curs i tinguin en compte els punts de vista dels companys. Les comunitats d’aprenentatge abordaran tasques col·laboratives que ajudaran els alumnes a potenciar la comprensió de les idees, dels continguts, dels temes o dels recursos. Com que en la fase de disseny i desenvolupament ens hem basat en les millors pràctiques per al treball col·laboratiu, hem construït tasques de manera que els alumnes rebran una nota tant per la feina individual com per la feina col·laborativa. La majoria de tasques començaran amb un alumne que haurà de completar individualment una part d’una tasca que després haurà de presentar al seu grup. En resposta, els altres membres del grup hauran de comentar la feina dels companys o hauran de combinar les diferents parts per completar una tasca més gran.

Més endavant els alumnes participaran en tallers entre iguals per donar-se retroalimentació centrats a desenvolupar el contingut del projecte final de curs. Els alumnes presentaran un esborrany del projecte final i de manera aleatòria se’ls assignarà un company amb el qual intercanviaran retroalimentació constructiva. De la mateixa manera que amb les altres activitats col·laboratives, aquesta tasca està dissenyada per tal que els alumnes puguin tenir en compte punts de vista diversos sobre els continguts del curs, resoldre problemes de maneres diferents i desenvolupar i incrementar la seva pròpia comprensió sobre les idees clau del cursos i les seves destreses.

Després de participar en el tallers entre iguals, els alumnes presentaran un esborrany del seu projecte final de curs per rebre els comentaris del tutor i reflexionaran sobre la seva experiència d’aprenentatge en un diari d’aprenentatge compartit amb el tutor i contestant una enquesta. El diari d’aprenentatge i l’enquesta permetran que els alumnes reflexionin sobre la seva actuació i l’avaluïn.

Totes les unitats d’ambdós cursos estan encaminades a elaborar el projecte final de curs. En aquest projecte els alumnes apliquen les idees i temes clau del curs, els organitzen, recapitulen i sintetitzen.

Tasques de la fase d’implementació (2 anys)

Aquesta fase consisteix a posar en marxa els nostres programes formatius amb estudiants reals, per preparar-los per aprovar amb èxit les proves oficials de certificació dels nivells C1 o C2 de català (segons correspongui). Durant aquest període contemplat en aquest projecte, s’oferiran ambdós cursos durant quatre semestres. Dins de cada semestre, identifiquem tres etapes, relacionades amb les tasques T9 (avaluació diagnòstica de l’estudiant), T10 (impartició del curs), i T11 (avaluació de la nostra proposta formativa), explicades a continuació.

T9: avaluació diagnòstica i anivellament (2 mesos al principi de cada semestre). Aquesta tasca consistirà a fer una avaluació i anàlisi de cada futur estudiant a nivell individual al principi del semestre, abans de començar el curs, amb la finalitat de diagnosticar el seu nivell inicial concret de coneixements de català i d’utilitzar aquesta informació per dissenyar un aprenentatge personalitzat que li faciliti el desenvolupament i aprofitament del curs. En funció de les necessitats identificades, i si fos necessari, es dissenyarà i proporcionarà un micro-curs introductori personalitzat, d’unes poques setmanes de durada (4 setmanes, com a màxim), amb la finalitat d’anivellar els aspectes més febles dels coneixements de l’estudiant i que aquest estigui preparat per a seguir el curs sense problemes relacionats amb no tenir els coneixements previs necessaris.

T10: impartició dels cursos (4 mesos durant cada semestre). Aquesta tasca consistirà en la impartició dels nostres cursos intensius dels nivells C1 i C2 (segons correspongui a cada estudiant), considerant una durada de 4 mesos des del començament de cada curs fins al lliurament de l’última tasca. Durant aquest curs es treballaran els diferents mòduls dissenyats i desenvolupats en les tasques anteriors, mitjançant el nostre entorn virtual d’aprenentatge construït en Moodle. Durant els diferents mòduls, es treballaran els objectius i competències requerides per les proves oficials de certificació, especialment les competències orals. La dinàmica d’impartició dels cursos serà la següent. Per a qualsevol dels dos cursos oferts (C1 o C2), es dividiran els estudiants en grups o aules virtuals d’una mitjana de 50 estudiants. Cada una d’aquestes aules serà gestionada per un únic professor/tutor virtual, qui guiarà al seu grup en l’aprenentatge durant tot el semestre, explicant les tasques, orientant els debats i projectes, i avaluant i proporcionant feedback als estudiants. La impartició del curs serà íntegrament en línia, llevat de la part d’oral: durant cada semestre s’organitzaran sessions presencials per practicar les competències orals en un recinte prop del lloc de treball dels funcionaris de l’ajuntament de Sant Adrià i els Monjos. Es preveu una sessió oral cada dues setmanes. Cada sessió oral tindrà una durada de 2 hores, on un tutor treballarà la part oral amb un grup de 15 estudiants, organitzats possiblement per parelles.

Fase d’avaluació del projecte

Tot i que l’avaluació del curs representa una fase separada del procés de disseny instruccional ADDIE, els dissenyadors dels cursos sempre hem seguit el criteri d’avaluar de manera incansable i constant, de manera sistemàtica, totes les fases de disseny (anàlisi, disseny, desenvolupament i implementació) sense esperar a arribar a la fase d’avaluació, per tal d’identificar l’existència de qualsevol llacuna o mancança possible i determinar quines problemes o qüestions encara s’han d’abordar. Aquest procediment és fruit de l’experiència que hem acumulat en l’avaluació d’altres projectes i que aplicarem en aquest.

Un cop s’implementi el projecte, els dissenyadors mesurarem l’impacte del procés de disseny d’acord amb la implicació dels alumnes i amb el principi pedagògic de donar a l’alumne les eines i els instruments necessaris perquè pugui treballar amb responsabilitat, sabent el que ha de fer, planificant la seva tasca i aplicant conscientment estratègies d'aprenentatge.

La implicació dels alumnes amb els continguts, els companys i el tutor representen facetes afectives de l’aprenentatge que són difícils de quantificar. Per aquest motiu, els dissenyadors farem servir estratègies d’avaluació formativa i sumativa dins el curs. L’avaluació formativa es farà servir per garantir que els alumnes s’impliquen amb els conceptes del curs per ajudar-los a complir els seus objectius lingüístics. En experiències anteriors, per exemple, els dissenyadors del curs ens hem adonat que els alumnes al final del primer mòdul no entenien algunes idees importants que es continuarien desenvolupant en els mòduls posteriors. Per corregir això, els dissenyadors vam revisar totes les dades de l’actuació dels alumnes, vam identificar quins eren els punts problemàtics i vam crear activitas finals de reforç al final del primer mòdul. Aquest procés abordava idees o conceptes específics que eren difícils per als alumnes i es va decidir aplicar-lo al final de tots i cadascun dels mòduls de projectes anteriors. Un procés molt similar serà el que durem a terme en la fase d’avaluació d’aquest projecte. Els dissenyadors també aplicarem una avaluació formativa més estructurada per mitjà de la comunicació regular entre alumne i tutor. Enviarem missatges personals a tots els alumnes, independentment del seu rendiment, per obtenir informació de primera mà de com es desenvolupa el curs. Serà una manera d’implicar-se amb els alumnes i una eina per identificar àrees en què els dissenyadors podem atendre millor les necessitats dels alumnes.

Per mesurar la implicació dels alumnes amb els cursos, els dissenyadors crearem i distribuirem una avaluació anònima a mitjan curs. Demanarem als alumnes que reflexionin sobre el que ha repercutit en el seu aprenentatge i quines tasques, conceptes o estructures dels cursos han impedit el seu progrés. En ocasions anteriors, quan hem realitzat les enquestes anònimes de mitjan curs, el 99% dels alumnes les han contestat, i a partir dels seus comentaris els dissenyadors hem identificat maneres de millorar la implicació dels alumnes amb el contingut, entre els alumnes i amb els tutors. Un altre exemple que podem citar fruit de la nostra experiència és que els projectes de grup per a petites comunitats d’aprenentatge sempre han estat molt ben rebuts; els alumnes han comentat que aquestes tasques els feien sentir connectats amb els seus companys i els continguts del curs. Això no obstant, l’experiència ens dicta que sempre hi ha tasques o activitats més ben rebudes que altres. Els dissenyadors hem utilitzat aquestes observacions en casos anteriors per identificar on i com tenia lloc la implicació, tant pel que fa als continguts com a la interacció dels alumnes, i aquest serà el mètode que aplicarem en aquest projecte per revisar els cursos.

Els dissenyadors farem servir el projecte final de curs per a l’avaluació sumativa. En ocasions anteriors, a l’hora de revisar els projectes finals dels alumnes, els dissenyadors hem obtingut informació sobre la implicació general amb els conceptes del curs i sobre la classe de projectes que o bé faciliten l’assoliment dels nivells desitjables d’implicació o bé el dificulten. Per exemple, en ocasions anteriors hem recorregut a l’anàlisi de dades per informar les revisions futures d’un curs, tant de dades primàries com secundàries. No obstant això, els dissenyadors ens hem adonat, a partir d’experiències anteriors, que basar el projecte final en la premissa que ha de tenir aplicació en el món real -inclòs el requisit de estar destinat a un públic determinat- fomentava la implicació dels alumnes amb els conceptes del curs d’una manera concreta, específica i interdisciplinària. La feina sumativa dels alumnes, així doncs, ens proporcionarà informació general molt útil sobre els cursos.

Finalment, sotmetre’m el projecte a una anàlisi exhaustiva aplicant una enquesta de valoració que ja hem aplicat amb èxit en ocasions anteriors i que hem anat elaborant i enriquint al llarg dels anys i que després es traduirà en dades estadístiques que permeten una valoració molt objectiva i fiable.

L’experiència que hem acumulat amb el disseny de cursos d’idiomes anteriors ens orienta i ens guia per estructurar i organitzar projectes com aquest, en què s’ha de fomentar la implicació de l’alumne, millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge i integrar i adquirir els coneixements lingüístics d’una manera significativa.

Tasques de la fase d’avaluació del projecte

T11: avaluació i millora (2 mesos al final de cada semestre). Aquesta tasca consistirà a analitzar tota la informació generada durant la impartició dels dos cursos cada semestre, incloent els comentaris rebuts en el Centre d’Atenció a l’Usuari i les enquestes que es passaran al final de cada semestre tant als estudiants com als tutors i, en general, a qualsevol usuari implicat en el nostre servei. L’objectiu d’analitzar tota aquesta informació és identificar aspectes millorables en la nostra proposta formativa, des del punt de vista pedagògic i tècnic, i implementar les millores i els canvis que permetin oferir als estudiants i a tots els interessats una formació de màxima qualitat. Aquestes millores es realitzaran al final de cada semestre (en paral·lel a l’avaluació diagnòstica de la tasca T9), tenint en compte tota la informació generada durant el semestre (si un canvi fos molt urgent, es realitzarà tan aviat com sigui possible, sense pertorbar la normal impartició de la formació). Cal destacar que aquest procés d’avaluació i millora contínua començarà ja durant l’última etapa de la fase de desenvolupament, és a dir, durant la prova pilot (tasca T8).

COM SABEM SI HO HEM FET BÉ (AVALUACIÓ DEL PROJECTE)

A E-ntendre Llengües volem saber si els nostres projectes funcionen. És per aquest motiu que l’avaluació és cabdal per nosaltres, ja que és l’única manera objectiva de saber si un dels nostres programes d’aprenentatge és adequat, rendible i reeixit per als nostres clients.

L’avaluació la farem seguint els indicadors que ens marca el nostre sistema de Gestió de Qualitat (Segons la normativa de Certificació de Sistemes de gestió de qualitat 9001

http://www.aenor.es/aenor/certificacion/calidad/calidad_9001.asp#.Wi04Z0ribIU). Aquests indicadors establerts són significatius per saber si s’assoleixen els objectius del projecte, i és molt important fer-ne una selecció acurada dels indicadors ja que són els nostres instruments d’avaluació. Els principals instruments d’on traurem els indicadors són:

Les entrevistes en profunditat;
Les enquestes i els qüestionaris;
L’observació directa (de les classes orals, per exemple);
L’anàlisi de dades i documents (registres de dades de l’actuació dels estudiants a Moodle, mostres de produccions orals i escrites, per exemple);
Els portafolis.

Sobre les enquestes i qüestionaris tenim dos models. Una enquesta per a avaluar el projecte que aplicarem als cursos i una enquesta per als estudiants. Aquestes dues enquestes ens proporcionaran alguns indicadors que ens permetran saber si hem assolit els objectius del projecte.

Figura 2: Etapes i subetapes d’avaluació d’un projecte

Per tant, la finalitat de l’avaluació s’orienta en tres aspectes: comprovar el nivell d’acompliment dels objectius educatius, millorar la pròpia acció formativa i determinar el retorn de la inversió realitzada. Per tant, aquest procés se centrarà en aquests aspectes:

Els materials d’estudi

Els materials d’estudi s’hauran d’avaluar d’una manera prioritària ja que han estat elaborats específicament per adaptar-se a les necessitats dels estudiants dels nostres cursos. En l’ensenyament a distància aquest aspecte és molt important i l’avaluarem a partir d’enquestes als estudiants i a partir de l’actuació dels estudiants, fent un seguiment constant de la comprensió i aplicació dels conceptes del curs i esbrinant si els estudiants els assimilen correctament.

La plataforma educativa

Tot i que hem seleccionat una plataforma educativa que es fa servir de manera genèrica per la seva versatilitat avaluarem l’eficàcia de les solucions tecnològiques que ofereix per als nostres estudiants i la flexibilitat que ofereix per abordar les nostres propostes pedagògiques. Els instruments seran tant preguntes concretes en l’enquesta als estudiants com preguntes adreçades als tutors.

L’acció dels tutors i el professors

L’avaluació de la qualitat de l’activitat docent duta a terme en els entorns virtuals d’aprenentatge es basa en tres pilars: l’anàlisi interna dels processos, l’anàlisi externa dels estudiants i l’anàlisi dels resultats de l’activitat docent. L’objectiu del model és que es pugui disposar d’informació sobre el nivell de qualitat que realment proporcionen les persones encarregades del contacte quotidià amb els estudiants, la qual cosa permet la implantació d’un sistema de millora contínua dels processos formatius. El procés que apliquem és sistemàtic (perquè es farà de manera periòdica), objectiu (perquè garantirà l’objectivitat de les avaluacions), participatiu (l’empresa, els estudiants i l’Ajuntament hi prenen part) i flexible (el sistema d’avaluació s’adapta a les característiques de l’Ajuntament de Sant Adrià i els Monjos i dels seus treballadors).

El procés pedagògic

Aquest aspecte se centra en l’avaluació del la metodologia aplicada, de les teories de l’aprenentatge que la sustenten i en si es produeixen discrepàncies entre allò que es preveu i allò que s’aconsegueix, la qual cosa permet determinar el compliment dels objectius proposats.

La relació cost/benefici

Consistirà a avaluar des del punt de vista econòmic l’impacte dels nostres cursos. Aquest és un aspecte crucial per a l’Ajuntament ja que l’informarà sobre si la inversió econòmica que realitza ha tingut un bon ús. Recordem que els gestors públics han d’administrar uns recursos que són limitats i que, per tant, la finalitat última de l’avaluació econòmica és, de fet, la maximització dels beneficis socials de la intervenció pública, és a dir, finançar aquells serveis que generen millors resultats.

Un dels instruments serà un estudi per determinar l’aportació a les rendes d’aquells individus que han finalitzat els nostres cursos. El supòsit bàsic és que l’educació augmenta la productivitat dels individus que l’adquireixen, la qual cosa suposa un increment de les seves rendes salarials al llarg del seu cicle vital. També estudiarem els beneficis que genera per a l’Ajuntament de Sant Adrià i els Monjos, els seus treballadors i els ciutadans que atén aquest augment de la productivitat i de la competència oral i escrita en català com a benefici social.